Coopera Sant Feliu

Fem ciutat cooperativa

L'habitatge en l'ESS

Decoratiu

Els models i polítiques d’habitatge que han tingut lloc en les últimes dècades s’han basat en transaccions privades o público-privades. Així, una empresa promotora compra un terreny a un ajuntament per fer habitatge, contracta una constructora que faci l’edifici i ven cada pis a la compradora final al preu de mercat. Un preu que s’ha anat inflant en pocs anys degut a un procés especulatiu provocat per aquestes mateixes empreses i els fons voltor. Segurament aquesta ha estat la principal causa per la qual hi hagut un gir des d’un model de propietat cap a un model d’ús, basat en el lloguer, el qual també ha acabat sotmès a la mateixa pressió especulativa i bombolla de preus. Aquesta bombolla immobiliària provoca greus dificultats d’accés a l’habitatge en una gran part de la població.

Per altra banda, m’agrada dir que l’arquitectura i la forma de construir els espais on es desenvolupa la nostra vida no és neutre pel que fa a l’estil de la mateixa i els models relacionals que s’acaben adoptant. Viure cada família en un pis tancat a clau i pany sense establir cap vincle amb el veïnat, fomenta la concepció individualista i mercantilista que pretén alimentar el nostre sistema neoliberal, com a única via per satisfer les nostres necessitats quotidianes i les cures.

L’habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús -o cohabitatge- esdevé una alternativa en la qual desapareix l’empresa promotora que es lucra amb la venda o lloguer dels immobles. Per contra, són les futures propietàries qui, organitzades en cooperativa, faran la promoció dels seus pròpies habitatges, en un terreny cedit per l’ajuntament en dret a superfície i per un termini llarg -75 anys normalment-. Es converteixen així en copropietàries del seu propi edifici a preu “de cost” i fora de l’especulació del mercat. La cooperativa fa una cessió d’ús a cada una d’aquestes propietàries a canvi d’una quota que serveix per pagar l’hipoteca i les despeses de comunitat, la qual resulta ser molt més assequible que els lloguers a preu de mercat.

Per altra banda, són les propietàries qui decideixen de manera col·lectiva la configuració del seu edifici, idònia per satisfer les seves necessitats de manera comunitària. Em refereixo a qüestions com ara quins espais volen que siguin comuns i quins privats o quins serveis contractaran i amb quins criteris.

La fórmula de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús garanteix a les copropietàries un accés a l’habitatge assequible, en tant que per sota del preu de mercat; estable, en disposar de l’habitatge un mínim de 75 anys i amb la possibilitat de renovar-lo; i col·laboratiu, doncs es fa una gestió comunitària dels espais comuns.

Aquest model d’habitatge dona peu alhora a establir sinergies i vincles entre el veïnat, de tal manera que puguin sorgir altres iniciatives de col·laboració i una gestió de les cures que traspassin la membrana porosa del concepte de família nuclear. Amb espais comuns com poden ser la bugaderia, la biblioteca i el menjador es poden generar dinàmiques comunitàries, com ara que mentre l’àvia del tercer que viu sola explica un conte a la canalla de tot l’edifici al menjador, en Pere, que és el pare d’uns d’aquests infants, posa una rentadora col·lectiva on també hi ha la roba de la iaia i la Sònia, que avui farà sopar per a totes -sobretot per a la iaia, que ja no pot cuinar-.

Som molts els projectes d’habitatge cooperatiu que en els darrers anys s’han anat desenvolupant a Catalunya. La comissió de cohabitatge de l’Associació de Coopera Sant Feliu, en col·laboració amb Sostre Cívic, treballem per difondre aquest model de cohabitatge a la ciutat, a més de poder fer un projecte pilot en un edifici municipal. Podeu contactar amb nosaltres per més informacció